💥 La REVOLUCIÓN FRANCESA en 14 minutos
La Revolució Francesa
Resum de la secció: Aquesta secció introductòria presenta la Revolució Francesa com el canvi político-social més important que es va produir a Europa a finals del segle XVIII. Es van presentar els detonants que van iniciar aquesta revolució i es va destacar el paper del pensament il·lustrat en la societat francesa.
Context històric i social
- El corrent de pensament vigent era el pensament il·lustrat, que sostenia que el coneixement humà podia combatre amb la ignorància, la superstició i la tirania per construir un món millor.
- Les idees il·lustrades es van expandir a través de reunions realitzades en cases de persones adinerades on hi participaven intel·lectuals i es parlava de filosofia, política i literatura.
- L'enciclopèdia va contribuir al descrèdit del sistema absolutista.
Divisió social
- La societat estava formada per tres sectors socials anomenats estats: l'Església, la noblesa i el tercer estat.
- El primer estat (clergat) i el segon estat (noblesa), sumaven un 3%de la població. El tercer estat comprenia el 97% restant.
- El tercer estat no tenia poder ni decisió política però pagava tots els impostos.
Desig de canvi
- La mentalitat il·lustrada més el descontentament social van provocar el caldo de cultiu perfecte perquè esclatés la revolució.
- La burguesia necessitava tenir accés al poder.
Conclusió
Resum de la secció: Aquesta secció final resumeix les idees principals presentades en la secció anterior i destaca la importància del context històric i social en l'origen de la Revolució Francesa.
- La Revolució Francesa va ser un període violent en el qual es va enderrocar l'Antic Règim per a acabar instaurant un nou règim, on la burguesia es va convertir en la força política dominant.
- El pensament il·lustrat i el descontentament social van ser factors clau que van contribuir a l'esclat de la revolució.
- La divisió social entre els tres estats va ser una font important d'injustícia i desigualtat que va alimentar el desig de canvi.
La Revolució Francesa
Resum de la secció: Aquesta secció introdueix el context històric que va portar a la Revolució Francesa, incloent les revoltes a París i la convocatòria dels Estats Generals.
Els Estats Generals
- El rei Lluís XVI va declarar l'estat en fallida i va convocar els Estats Generals el 1788.
- Els Estats Generals eren una assemblea on els diputats de la noblesa, del clergat i del poble es reunien.
- La noblesa i el clergat reclamaven el vot per estament que els assegurava la majoria sense necessitat d'aconseguir un consens. El tercer estat demanava el vot per cap que és més igualat en la votació.
- Davant la negativa dels dos primers estats i el conseqüent bloqueig de tota votació, el Tercer Estat va convidar al fet que diputats solts de la noblesa i del clergat s'uniren a ells.
- Dos nobles i cent quaranta-nou membres del clergat ho van fer, davant aquest acte revolucionari el rei Luis XVI va manar tancar la sala i va prohibir la seua entrada als representants del tercer estat.
L'Assemblea Nacional
- Els diputats del tercer estat llavors decideixen constituir-se en una nova assemblea i ser els veritables representants del poble de França.
- Van trobar un altre lloc de reunió, la sala del joc de pilota de Versalles. Aquesta assemblea va prendre el nom d'Assemblea Nacional prometent romandre units fins a donar una constitució a França.
- El rei va intentar la dissolució de l'assemblea, però el diputat Mirabeau va pronunciar la cèlebre frase:"Estem aquí per la voluntat del poble i solament eixirem per la força de les baionetes".
- El 14 de juliol, el poble de París va recolzar als seus representants i van assaltar La Bastilla, símbol de l'absolutisme monàrquic.
- Jean-Paul Marat es va convertir en la veu de la Revolució.
L'Assemblea Constituent
- El rei va convidar a la noblesa i al clergat al que s'uniren a la nova Assemblea Nacional, que adoptaria el nom d'Assemblea Constituent.
- Entre les tasques que duria a terme l'Assemblea Constituent destaquen: l'aprovació de la Declaració dels Drets de l'home i del ciutadà, supressió del feudalisme, apropiació dels béns eclesiàstics, constitució civil del clergat, llibertat de premsa i la redacció d'una constitució.
El naixement de la República
Resum de la secció: Aquesta secció parla dels orígens del concepte d'esquerres i dretes, així com dels esdeveniments que van portar a la creació de la República francesa.
La Revolució Francesa
- Esquerra vs. Dreta: El concepte d'esquerres i dretes va néixer durant la Revolució Francesa, amb els partidaris d'una república asseguts a l'esquerra i els representants de les classes mitjanes i populars a la dreta.
- La Constitució: L'Assemblea Constituent va aprovar una constitució al 1791 que establia França com una monarquia constitucional, on la sobirania recau en la nació i no en el rei.
- Pla del Rei: Amb el seu poder debilitat, el rei va intentar recuperar-lo amb l'ajuda d'un exèrcit extranger. Va intentar escapar disfressat però va ser capturat.
- Caiguda de la Monarquia: Després de diversos esdeveniments, l'Assemblea legislativa va suspendre les funcions constitucionals al rei i convocar eleccions per configurar un nou parlament que rebria el nom de Convenció Nacional. Aquest nou parlament decideix abolir la monarquia i proclamar la república.
El Judici al Rei
- Condemna a mort: El rei va ser jutjat per traïció i condemnat a mort. Va ser executat a la guillotina.
Ajust de Compte
- Radicalització: Durant aquest període es va produir l'ajust de compte entre els jacobins radicals i els girondinos moderats.
- Assassinat de Marat: El periodista Marat, un dels líders dels jacobins, va ser assassinat mentre es banyava a casa seva. Va acabar convertint-se en un màrtir per als radicals.
Títol descriptiu
Resum de la secció: Descripció resumida del contingut d'aquesta secció.
Títol del subtema
- Bullet point 1
- Bullet point 2
- Bullet point 3
- Bullet point 4
La Revolució Francesa: la Convenció i el Comitè de Salvació Pública
Resum de la secció: Aquesta secció parla sobre la creació d'un nou calendari, els canvis en els noms dels mesos i l'eliminació de la setmana per suprimir les connotacions religioses. També esmenta que Robespierre i Danton van ser les figures revolucionàries més importants en aquest moment. El poder legislatiu va estar a càrrec de la Convenció mentre que el poder executiu va recaure sobre un organisme de nova creació, el Comitè de Salvació Pública.
Creació d'un nou calendari
- Es va crear un nou calendari segons el qual l'any 1792 es convertiria en l'any 1 de la nova era.
- Es van canviar els noms dels mesos a Floreal, Brumario i Germinal.
- Es va eliminar la setmana per suprimir les connotacions religioses.
Figures revolucionàries
- Robespierre i Danton van ser les figures revolucionàries més importants en aquest moment.
Poder legislatiu i executiu
- El poder legislatiu va estar a càrrec de la Convenció.
- El poder executiu va recaure sobre un organisme de nova creació, el Comitè de Salvació Pública.
El Regnat del Terror i la Guerra de la Vendée
Resum de la secció: Aquesta secció parla sobre el "Regnat del Terror" que va ser una espècie de dictadura jacobina entre 1793 i 1794. També esmenta que entre 10.000 i 40.000 persones van ser guillotinades durant aquest període. La secció també parla sobre la guerra civil coneguda com "La Guerra de la Vendée".
El Regnat del Terror
- El "Regnat del Terror" va ser una espècie de dictadura jacobina entre 1793 i 1794.
- Entre 10.000 i 40.000 persones van ser guillotinades durant aquest període.
La Guerra de la Vendée
- La Guerra de la Vendée va enfrontar als partidaris i contrarevolucionaris de la Revolució Francesa.
- Es va convertir en una veritable guerra civil.
- Els propis líders van lluitar per aspirar a una dictadura personal.
La Nova Constitució
Resum de la secció: Aquesta secció parla sobre la nova constitució promulgada l'any 1795, que establia un poder legislatiu compost per dues cambres, seguint el model britànic, i un poder executiu integrat per cinc persones anomenades el Directori.
Nova Constitució
- En 1795 es va promulgar una nova constitució que establia un poder legislatiu compost per dues cambres, seguint el model britànic.
- El poder executiu estava integrat per cinc persones anomenades el Directori.
El Consolat
Resum de la secció: Aquesta secció parla sobre Napoleó Bonaparte i el seu cop d'estat del 18 de Brumari, que va donar inici a la fase política del Consolat. També esmenta que en aquesta etapa es va restablir l'ordre intern i l'economia va créixer.
El Cop d'Estat de Napoleó Bonaparte
- Napoleó Bonaparte va donar un cop d'estat el 18 de Brumari.
- Va ser proclamat primer cònsol de la república, començant així la fase política del Consolat.
Restabliment de l'Ordre Intern i Creixement Econòmic
- En aquesta etapa es va restablir l'ordre intern amb gran suport del poble francès.
- L'economia també va créixer durant aquest període.
La Revolució Francesa i Napoleó
Resum de la secció: Aquesta secció parla sobre la Revolució Francesa i com va acabar amb l'ascens al poder de Napoleó.
Els inicis de la Revolució Francesa
- La Revolució Francesa va començar el 1789.
- El poble francès estava descontent amb el rei Lluís XVI, que era vist com a tirànic i insensible als problemes del poble.
- Els Estats Generals van ser convocats per resoldre els problemes financers del país, però van acabar sent una oportunitat per als representants del Tercer Estat (la classe treballadora) per exigir més drets.
La caiguda de la monarquia
- Després d'un any de conflictes, el Tercer Estat es va declarar Assemblea Nacional Constituent.
- El 14 de juliol de 1789, el poble va assaltar la presó de la Bastilla, un símbol del règim absolutista.
- El rei Lluís XVI va ser capturat i condemnat a mort en 1793.
La República i el Terror
- La República Francesa es va establir en 1792.
- El Comitè de Salvació Pública va ser creat per protegir la República dels seus enemics, i va començar a utilitzar la guillotina per executar els opositors.
- El període conegut com el Terror va acabar amb la caiguda de Robespierre el 1794.
Napoleó i l'ascens al poder
- Napoleó Bonaparte era un general que havia guanyat moltes batalles per a França.
- Després d'un cop d'estat, Napoleó es va proclamar Primer Cònsol de França el 1799.
- Napoleó es va proclamar emperador, posant fi a la Revolució Francesa.