V. Completa. Los niños que fuimos, los padres que somos. Beatriz Cazurro, psicóloga infantil

V. Completa. Los niños que fuimos, los padres que somos. Beatriz Cazurro, psicóloga infantil

Presentació

Resum de la secció: Beatriz Cazurro es presenta com a psicòloga i psicoterapeuta amb més de quinze anys d'experiència en el treball amb nens, adolescents, adults i les seves famílies. Explica que va estudiar Psicologia per entendre com funcionen les persones i per comprendre's a si mateixa.

Importància de les relacions

Resum de la secció: Beatriz explica que ha après que no són tant importants les tècniques o els coneixements que tenim, sinó la relació que es genera amb els nens i les persones amb qui treballem. També destaca que els diagnòstics no defineixen qui som, sinó que són una col·lecció de símptomes que ens donen un mapa per acostar-nos a les persones.

Experiència a Letònia

Resum de la secció: Beatriz explica com va anar a treballar a Letònia després d'acabar la carrera i va veure com hi havia nens que intentaven comunicar-se més amb ella malgrat no compartir llenguatge. A partir d'aquí, va desenvolupar l'enfocament en el qual creu actualment, basat en l'aferrament, el trauma i les relacions.

Dependència del futur en la infància

Resum de la secció: Beatriz respon a una pregunta d'una estudiant d'educació infantil sobre el contingut del seu llibre. Explica que els adults i pares depenen de la infància que tenen, ja que moltes vegades repetim comportaments i formes de comunicar-nos que hem après durant aquesta etapa.

La importància de les relacions en la infància

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre com les relacions que tenim durant la nostra infància configuren l'arquitectura del nostre cervell i sistema nerviós. Això afecta la manera en què veiem el món, ens relacionem amb els altres i processsem informació.

Com les relacions configuren el cervell

  • Les figures de referència durant els primers anys configuren l'arquitectura del nostre cervell i sistema nerviós.
  • El tracte que rebem afecta diferents àrees del cervell, incloent la substància grisa.
  • Si les necessitats dels nens no són ateses, pot haver-hi àrees hiperconnectades o àrees hipoconnectades.
  • Això afecta la manera en què veiem el món, ens relacionem amb els altres i processsem informació.

Recordant la infància

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre com recordem la nostra infància i com diferents sistemes de memòria codifiquen el que ens passa. També es discuteix com ajudar a integrar aquests records per comprendre millor com som.

Tipus de memòria

  • Parlem principalment de memòria episòdica, que no comença a aparèixer fins als tres anys.
  • Abans dels tres anys, recordem coses en l'àmbit corporal i tenim diferents sistemes de memòria que codifiquen el que ens passa.

Integrant records

  • Quan ningú ajuda a integrar les diferents memòries, poden estar descoordinades.
  • Ajudar a comunicar les diferents memòries pot ajudar a narrar els nostres records en ordre i posar consciència sobre com anem funcionant.

Comprendre les nostres reaccions

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre com comprendre les nostres reaccions davant situacions que ens fan sentir incòmodes o amb rebuig.

Culpa i vergonya

  • Quan sentim una gran sensació de rebuig, sovint comença la culpa i la vergonya.
  • És important entendre d'on ve aquesta reacció per poder tractar-la adequadament.

Integrar les nostres experiències passades

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre l'importància d'integrar les nostres experiències passades per poder tractar adequadament les nostres emocions.

Veure els nens per qui són

  • És important separar la nostra història personal de la dels nens.
  • Això ens permet veure els nens per qui són i tractar-los adequadament.

Fer el puzle de la vida

  • Les nostres experiències passades s'han codificat com han pogut.
  • Hem de fer el puzle de la vida que hem viscut per poder encaixar totes les peces i veure les incoherències.

Pressió social sobre ser una família perfecta

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre la pressió social que existeix per ser una família perfecta i com afrontar-la.

Informació sobre el desenvolupament dels nens

  • És important conèixer més sobre el desenvolupament dels nens per entendre que les seves accions són naturals.
  • Els nens es mouen, embruten, salten i desordenen, i això és part de la infància.

Normalitzar les dificultats de ser pares

  • És important parlar amb naturalitat del que significa ser mare o pare.
  • Tenir fills suposa una responsabilitat molt gran i molts dubtes i pors.

Deslligar-nos de la idea de mare perfecta

  • Les relacions segures no són perfectes.
  • És important deslligar-nos de la idea de mare o pare perfecte i normalitzar les limitacions humanes.

La vida de parella després de la maternitat

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre com la vida de parella canvia després de tenir fills i les dificultats que això pot comportar.

Pressions per mantenir la vida de parella igual

  • Les pressions per mantenir la vida de parella igual són moltes.
  • És important deixar anar aquestes pressions i entendre que les coses han canviat.
  • Continuar cuidant-se mútuament és important.

Dificultats encaixant la maternitat amb altres aspectes de la vida

  • Hi ha moltes dificultats encaixant la maternitat amb altres aspectes de la vida, com ara el cansament o les crisis amb familiars d'origen.
  • La falta de conciliació laboral i suport també contribueixen a aquesta dificultat.

No demonitzar ser pares/madres, sinó reconèixer realitats positives i negatives

  • No es tracta de demonitzar ser pares/madres, sinó reconèixer tant les coses positives com les negatives.
  • Això ajuda a veure quin pas següent es vol fer per viure-ho millor.

Com gestionar sentiments de culpa

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre els sentiments freqüents de culpa que poden experimentar els pares i com gestionar-los.

No intentar evitar sentir culpa

  • No es pot evitar sentir culpa.
  • És important ser conscients que se sent culpa i entendre què vol dir aquesta culpa.

Culpa enganxosa

  • La culpa és molt enganxosa i pesada.
  • Es tracta de posar-la en context i entendre que hi ha coses que no fan mal.

Culpa sana

  • Hi ha una altra culpa, la "culpa sana", que ens ajuda a reconèixer el mal que hem fet als altres.
  • Això ens ajuda a fer-nos càrrec del nostre comportament.

Relacions segures

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla de la importància de ser conscients dels nostres límits per evitar tractar malament als altres. També s'explica que les relacions segures passen per ser conscients.

Acceptar la imperfecció

  • És important acceptar que condicionarem els nostres fills en ocasions.
  • La culpa és una emoció normal, el més important és saber quina informació ens està donant i com gestionar-la.
  • Les relacions segures passen per ser conscients del que hem fet malament i prendre mesures per reparar-ho.

Control i por

  • El control és una manera d'intentar sentir el més semblant a una seguretat interna que no tenim.
  • Hi ha diferents pors que poden estar sota d'una mateixa manera de reaccionar.
  • És important conèixer les nostres pors i separar-les per poder sostenir-nos sense intentar controlar els altres.

Aprendre a regular-nos

  • Per poder conèixer les nostres pors i sostenir-nos, cal aprendre a regular-nos.
  • Quan aprenem a regular-nos, podem buscar estratègies que ens cuidin a tots dos.

Reconèixer les pors i manques

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla de la importància de reconèixer les pors i manques que tenim com a adults per poder evitar perpetuar danys en les següents generacions. També es destaca la dificultat que hi ha en parlar d'aquestes coses per por a trair als nostres pares o ser deslleials.

Normalitzar les diferents configuracions familiars

  • Es recomana normalitzar les diferents configuracions familiars, incloent-hi les famílies monoparentals i separades.
  • Això ajuda a reduir l'estigma associat amb aquestes situacions i pot ajudar a disminuir la culpa que moltes vegades senten els adults en aquestes situacions.

Anomenar les pors amb totes les seves paraules

  • És important anomenar les pors amb totes les seves paraules per poder ser honestos amb nosaltres mateixos.
  • Això inclou reconèixer si tenim por que els nostres fills creixin o si tenim por de l'abandó.
  • Parlar-ho obertament ens ajuda a gestionar millor aquestes emocions.

Evitar mecanismes de control

  • S'ha de evitar utilitzar mecanismes de control, ja sigui violència física, abús emocional o llum de gas.
  • La violència sempre és nociva i no ajuda en res a la relació amb els nostres fills.
  • La millor forma de no fer mal és començar per nosaltres mateixos i fer-nos càrrec del que ens passa.

Consells per a famílies monoparentals o en conflicte

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla de les dificultats que tenen les famílies monoparentals o en conflicte i es donen alguns consells per ajudar-los.

Normalitzar les diferents configuracions familiars

  • Es recomana normalitzar les diferents configuracions familiars, incloent-hi les famílies monoparentals i separades.
  • Això ajuda a reduir l'estigma associat amb aquestes situacions i pot ajudar a disminuir la culpa que moltes vegades senten els adults en aquestes situacions.

Reconèixer els suports disponibles

  • És important reconèixer els suports disponibles, ja sigui d'amics, família o professionals.
  • Les famílies monoparentals o en conflicte poden tenir menys suport disponible, però és important buscar-lo quan sigui possible.

Ajustar expectatives

  • Quan un adult es fa càrrec sol d'un nen, ha de ser conscient que els suports disminueixen.
  • Per tant, és important ajustar les expectatives del que es pot fer i el que es pot donar als nens.

Millorar l'estructura social

  • Hi ha una part estructural que és important millorar per ajudar a les famílies monoparentals o en conflicte.
  • Temes com la conciliació, les baixes i l'economia poden ser estressos afegits que fan més difícil estar tranquil per poder cuidar dels nens.

Dinàmiques de violència i acords

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre les dinàmiques de violència en les famílies i com arribar a acords. Es destaca que quan hi ha dinàmiques de violència, no es tracta d'acords, sinó d'una dinàmica de poder. També s'insisteix en la importància d'acceptar la persona amb qui es fa equip i posar objectius comuns.

Acords impossibles

  • Les dinàmiques de violència no es tracten d'acords.
  • Hi ha una dinàmica de poder on una persona necessita protecció.
  • A vegades, malgrat intentar arribar a acords, és impossible perquè la dinàmica és violenta.

Acceptació i objectius comuns

  • En altres casos, és important acceptar la persona amb qui es fa equip.
  • No s'ha d'exigir més del que poden fer.
  • És important posar objectius comuns per arribar al benestar del fill/a.

Equip de pares imperfecte

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre l'equip de pares imperfecte i l'importància d'establir objectius comuns. Es destaca que no cal ser perfecte per ser un bon equip i que el fet d'establir objectius comuns ajuda els nens a sentir-se segurs.

Equip de pares imperfecte

  • No cal ser perfecte per ser un bon equip de pares.
  • És important arribar a acords amb objectius comuns.

Objectius comuns i seguretat dels nens

  • Establir objectius comuns ajuda els nens a sentir-se segurs.
  • Els nens viuen molta confusió quan no és clar el missatge d'una banda i de l'altra.
  • A vegades, els nens es veuen obligats a triar un preferit, el que és una experiència molt difícil.

Exercicis per educar de manera conscient

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre els exercicis proposats al llibre "Educar en l'adversitat" per educar de manera conscient. Es destaca que alguns exercicis poden activar emocions difícils i que pot ser necessari tenir una companyia segura per dur-los a terme.

Exercicis proposats al llibre

  • El llibre proposa exercicis d'acostament a nosaltres mateixos i la nostra infància.
  • Algunes preguntes ajuden a recordar episodis o situacions concretes.

Advertiment sobre els exercicis

  • Si els exercicis activen massa o són massa difícils, potser necessites una companyia segura per dur-los a terme.
  • Hi ha moltes sensacions de les quals no som conscients que poden despertar quan comencem a indagar en les nostres infàncies.

Consell per dur a terme els exercicis

  • Començar a prendre consciència de les etiquetes que ens posaven.
  • Fer un petit recorregut i veure les etiquetes més positives i negatives.
  • Generar una presència amb nosaltres mateixos per veure davant de quines coses reaccionem.

Comprendre les nostres pors i fomentar la confiança

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla de com les pors i la inseguretat poden afectar-nos i com podem treballar per fomentar la confiança en nosaltres mateixos.

La importància de descriure les nostres pors

  • Les pors poden ser una font d'inseguretat que ens impedeixen créixer.
  • És important descriure les nostres pors per poder identificar-les i superar-les.
  • Fent una narrativa més benvolent sobre nosaltres mateixos, podem canviar la nostra perspectiva.

Fomentant l'autonomia dels nens

  • Per transmetre als nens confiança i independència, és important oferir un permís invisible que els permeti créixer.
  • El ball entre autonomia i dependència és important perquè els nens necessiten sentir-se segurs abans d'explorar el món.
  • Hem de permetre als nens explorar a poc a poc, separant-se gradualment fins que estiguin preparats per viure independentment.

La importància de la confiança relacional

  • La confiança és una cosa relacional que no es pot comunicar només amb paraules.
  • Hem de ser conscients de les nostres pròpies pors i inseguretats per poder transmetre als altres una sensació real de seguretat.
  • Quan experimentem nosaltres mateixos la seguretat i la confiança, tenim una referència interna real del ritme al qual les coses es van aconseguint.

El ball entre autonomia i dependència

  • L'autonomia no és una cosa lineal, sinó que els nens van separant-se gradualment fins que estan preparats per viure independentment.
  • Hem de permetre als nens explorar a poc a poc, separant-se gradualment fins que estiguin preparats per viure independentment.
  • Quan estem connectats amb els altres, el ball entre autonomia i dependència es va donant de manera més o menys orgànica.

Ser conscients de les nostres pors

  • És important ser conscients de les nostres pròpies pors i inseguretats per poder transmetre als altres una sensació real de seguretat.
  • Hem de ser coherents en la comunicació que estem donant i fer-nos càrrec dels nostres propis sentiments.
  • Quan experimentem nosaltres mateixos la seguretat i la confiança, tenim una referència interna real del ritme al qual les coses es van aconseguint.

Preparació emocional dels nens

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre com ajudar els nens a posar nom a les seves emocions i sensacions perquè puguin entendre millor les estratègies que tenen. També es destaca la importància de treballar en nosaltres mateixos per ser més comprensius i pacients amb els nens.

Com ajudar els nens a comprendre les seves emocions

  • Si ajudem els nens a posar nom a les seves sensacions, poden entendre millor les estratègies que tenen.
  • Quan expliquem als nens el que està passant en el seu cos i ment, ells poden desenvolupar una narrativa per explicar-nos quant necessiten dependre encara i quant necessiten separar-se de nosaltres.
  • Quan ens fem càrrec de la nostra vida, sabem el que ens correspon a nosaltres i ens en fem càrrec, es genera una espècie de caixa de ressonància amb els nostres fills.

Treballant en nosaltres mateixos

  • És important treballar en nosaltres mateixos per entendre millor el que hem experimentat i ser més comprensius i pacients amb els nens.

La violència en la infància

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre la importància de reconèixer i abordar la violència envers els nens. Es destaca que molts comportaments no desitjats dels nens poden ser el resultat d'un tracte inadequat per part dels adults.

La violència envers els nens

  • El tracte que els adults tenen amb els nens està sovint ple de violència, tant explícita com invisible.
  • Molts adults no són conscients de la responsabilitat que tenen amb els nens respecte a ajudar-los a conèixer les seves emocions i anomenar el que els passa en el cos.
  • Hi ha molta negligència emocional cap als nens, incloent-hi abús emocional, control excessiu i sobreprotecció.

Abordant la violència

  • És important reconèixer que moltes accions considerades educatives o autoritàries poden ser formes de violència cap als nens.

La violència contra la infància

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla de la importància de reconèixer que els adults exerceixen violència contra els nens i nenes, i com és important posar-hi nom per poder començar un diàleg. També s'aborda el tema de les dinàmiques escolars i polítiques que contribueixen a aquesta violència.

Reconèixer la violència exercida pels adults

  • És important reconèixer que els adults exerceixen molta violència contra els nens i nenes.
  • Cal posar-hi nom per poder començar un diàleg i reconèixer que som imperfectes.
  • No només s'ha de posar l'atenció en l'àmbit individual dels pares o educadors, sinó també en les dinàmiques escolars i polítiques.

Normalització de frases violentes

  • Hi ha frases típiques com "un bolet a temps arregla les coses" o "és pel teu bé" que normalitzen la violència.
  • Aquest tipus de frases sostenen la possibilitat que continuem tractant als nens amb violència.
  • És important entendre que quan algú reacciona defensivament davant d'aquestes frases, pot ser perquè han construït la seva identitat i història en una torre inestable.

Informació i sensibilització

  • És important augmentar la sensibilització cap al que els està passant als nens i a les nenes.
  • Cal parlar de l'efecte de normalitzar aquest tipus de frases, de la carta blanca que dona perquè aquestes violències es continuïn exercint.
  • La informació és clau per entendre l'impacte que té la violència en el nostre cos, emocions, salut física i manera de relacionar-nos.

Importància de tractar els nens amb respecte

Secció Resum: En aquesta secció, la ponent destaca la importància de tractar els nens amb respecte i sense violència perquè puguin créixer amb autoestima, resiliència i confiança.

Tractament dels nens

  • És important tractar els nens amb respecte perquè puguin créixer amb autoestima.
  • Els nens no necessiten violència per créixer bé.
  • Cal actuar a diferents nivells per eliminar les creences errònies sobre el tractament dels nens.

Criança antiga vs. educació actual

Secció Resum: En aquesta secció, la ponent parla sobre les creences educatives antigues i errònies que encara es mantenen avui dia i com podem desfer-nos-en.

Criança antiga

  • És important reconèixer que els avis i pares van fer el que van poder en aquell moment.
  • Cal separar la intenció del comportament en si mateix per poder atendre-ho adequadament.

Educació actual

  • L'obediència cega no és saludable emocionalment per als nens.
  • L'obediència pot generar por, ansietat i malestar emocional.
  • Cal deslligar obediència de benestar emocional i rebel·lia de falta de salut mental.

Conseqüències de l'obediència cega

Secció Resum: En aquesta secció, la ponent parla sobre les conseqüències negatives que pot tenir l'obediència cega en els nens i adults.

Conseqüències en els nens

  • L'obediència cega pot generar por, desconnexió d'un mateix i ignorar els nostres límits.
  • Hi ha nens que estan dient que no amb molta vehemència i ho estan fent de forma sana perquè l'entorn no està funcionant com ells necessiten.

Conseqüències en els adults

  • L'obediència cega pot generar ansietat, incapacitat per dir que no i dificultat per posar límits.

La importància de reconèixer les seqüeles del passat

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre la importància de reconèixer les seqüeles del passat en relació amb els hàbits alimentaris i les dinàmiques familiars.

El paper dels avis en els hàbits alimentaris

  • Les famílies que han viscut escassetat d'aliments poden tenir dificultats per deixar menjar al plat.
  • És important entendre aquestes dinàmiques i anomenar-les per poder canviar-les.
  • Cal reconèixer la impotència del nen que ha de menjar una cosa quan no té gana i la lluita de poder que es pot generar durant els àpats.

Estereotips de gènere i el seu impacte en nens i nenes

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre com els estereotips de gènere afecten als nens i nenes, i com podem trencar amb ells.

Els estereotips de gènere existents a la societat

  • Vivim en una societat patriarcal on hi ha estereotips de gènere que ens travessen a tots.
  • Aquests estereotips són motlles on hem d'encaixar segons el nostre sexe.
  • Les nenes han d'encaixar en un motlle relacionat amb bondat, dolçor, cures i tranquil·litat, mentre que als nois se'ls imposa un motlle relacionat amb la valentia, la intrèpidesa i l'energia.

Els efectes dels estereotips de gènere

  • Els nens i nenes han d'encaixar en aquests motlles però això suposa que han de rebutjar certes parts de si mateixos.
  • Les necessitats dels nens i nenes són les mateixes independentment del sexe.
  • És important ser conscients dels estereotips de gènere per poder trencar amb ells.

La societat patriarcal i les relacions de poder

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre com la societat patriarcal afecta les relacions entre homes i dones.

La jerarquia de poder en una societat patriarcal

  • A la societat patriarcal hi ha una jerarquia de poder on els homes tenen privilegis sobre les dones.
  • Aquesta jerarquia és la base perquè es generin relacions desiguals entre homes i dones.

Com els nens aprenen els rols de gènere

  • Els nens aprenen els rols de gènere a través del que veuen al seu voltant, com ara les relacions entre els seus pares o el rol que tenen els seus professors.
  • És important ser conscients d'aquest fet per tal d'evitar perpetuar estereotips sexistes.

La importància de deixar als nens triar el seu propi joc

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla sobre la importància de deixar als nens triar el seu propi joc i no limitar-los per raons de gènere.

Els pares han d'abraçar les parts que els han dit que estan malament

  • És important que els pares permetin als seus fills jugar al que vulguin sense limitacions basades en el gènere.
  • Les experiències negatives del passat poden portar a sentiments de por i inseguretat envers les eleccions dels fills.
  • Abraçant totes les parts dels nens, incloent aquelles considerades "incorrectes" pel gènere, els dona permís per triar com volen expressar-se.

L'ús de les xarxes socials per sensibilitzar sobre temes importants

Resum de la secció: En aquesta secció, l'entrevistadora pregunta a Beatriz sobre la seva feina com a il·lustradora i com utilitza les xarxes socials per sensibilitzar sobre temes importants.

La necessitat personal d'expressió i connexió amb altres persones

  • Beatriz és una il·lustradora que utilitza les xarxes socials per expressar-se i sensibilitzar sobre temes importants.
  • Les vinyetes que crea sorgeixen de la seva necessitat personal d'expressar-se i connectar amb altres persones.
  • Beatriz ha trobat un refugi a les xarxes socials, on pot parlar de coses difícils i connectar amb altres persones.

Conclusió

Resum de la secció: En aquesta secció, Beatriz agraeix als espectadors per escoltar-la i reflexiona sobre la importància de fer canvis positius envers els nens.

La importància del canvi positiu

  • És important reflexionar sobre el tema del joc dels nens i fer canvis positius, encara que siguin petits.
  • Aquests canvis poden tenir conseqüències beneficioses per als nens, les famílies i la societat en general.

Començar aquest camí d'una manera diferent

Resum de la secció: En aquesta secció, es parla de com començar el camí de l'educació infantil d'una manera diferent i gaudir del treball amb els nens.

Tractar els nens d'una altra manera

  • El ponent anima als educadors a tractar els nens d'una altra manera perquè puguin gaudir més del seu treball.
  • Es recomana que els educadors no s'enfocin només en les notes i les qualificacions dels nens, sinó que també valoren altres aspectes importants com la creativitat i la imaginació.
  • El ponent destaca la importància de crear un ambient càlid i acollidor per als nens, on es sentin segurs i estimats.
  • Es recomana que els educadors escoltin activament als nens i respectin les seves opinions, ja que això pot ajudar a establir una relació positiva entre ells.

Gaudir de la feina

  • El ponent subratlla la importància de gaudir del treball amb els nens per poder oferir una experiència positiva als infants.
  • Es recomana que els educadors busquin maneres creatives d'impartir classes per mantenir-se motivats i interessats en el seu treball.
  • El ponent destaca la importància de mantenir una actitud positiva i entusiasta envers el treball amb els nens per poder transmetre aquesta energia als infants.
  • Es recomana que els educadors busquin suport i col·laboració entre ells per ajudar-se mútuament a créixer com a professionals.

Conclusió

En resum, en aquesta secció es parla de la importància de tractar els nens d'una altra manera i gaudir del treball amb ells per oferir una experiència positiva als infants. També es destaca la importància de crear un ambient càlid i acollidor per als nens, escoltar activament les seves opinions i buscar maneres creatives d'impartir classes.

Video description

Entra en nuestra web: https://aprendemosjuntos.bbva.com/ Suscríbete a nuestro canal de YouTube: https://www.youtube.com/channel/UCI6QcXatdaEAaRTRjl3dc0w Síguenos en Instagram: https://www.instagram.com/aprendemosjuntosbbva/ Síguenos en Facebook: http://fb.com/aprendemosjuntosBBVA Síguenos en TikTok: https://www.tiktok.com/@aprendemosjuntosbbva?_t=8q4wz5Xt8bI&_r=1 Síguenos en X: http://twitter.com/aprenderjuntos_ Escucha nuestros podcasts en Spotify: https://open.spotify.com/show/07rXxtOlzNI0NuB8vpAgvE En este vídeo, la psicóloga Beatriz Cazurro nos invita a tomar conciencia de nuestra infancia para acercarnos a nuestra historia y empezar a conocernos en un nivel más profundo. Para la autora de ‘Los niños que fuimos, los padres que somos’, viajar a nuestra infancia nos permite reconocer miedos y carencias, liberarnos de falsas culpas y conectar mejor con las personas que forman parte de nuestra vida. Por ello, insiste en que entender cómo fuimos educados es clave para reconocer que eso tiene una serie de consecuencias y evitar que condicione nuestra conducta. La experta sostiene la importancia de comprender que cada cual ha tomado las decisiones lo mejor que ha podido, y de la misma manera, tiene el derecho y la capacidad de tomar nuevas decisiones desde la libertad de su poder personal: "Reconocer nuestros miedos o carencias no es hacer una quema de brujas a nuestros padres ni a las personas que nos han cuidado. Sino, más bien, un reconocimiento” desde el agradecimiento y la toma de responsabilidad. Su terapia se apoya en técnicas de enfoque corporal como el Focusing y en recientes descubrimientos de la neurociencia que integran cabeza, cuerpo y corazón, tratando de aumentar la sensibilidad hacia la infancia y visibilizando la violencia sutil y los estereotipos que nos condicionan. Beatriz Cazurro es psicóloga especializada en psicoterapia humanista con perspectiva de trauma, lleva más de 15 años trabajando con niños, adolescentes y adultos y ha comprobado que los síntomas que nos hacen sufrir a las personas son un lenguaje que, sabiéndolo traducir y escuchar, puede acercarnos a nosotros mismos y a aquello que necesitamos para mejorar nuestra salud mental. #AprendemosJuntos2030

V. Completa. Los niños que fuimos, los padres que somos. Beatriz Cazurro, psicóloga infantil | YouTube Video Summary | Video Highlight