Todo lo que me enseñaron los niños. José Antonio Fernández Bravo, maestro
Els nens i la seva capacitat de raonar
Resum de la secció: En aquesta secció, l'autor parla sobre com els nens poden ensenyar-nos a ensenyar. També destaca que sovint subestimem la capacitat dels nens per raonar.
La història del nen i els caramels
- Un nen li va dir que no es pot menjar més caramels dels que té perquè vomita.
- L'autor va posar "No raona" en una foto del nen.
- La mare del nen va explicar que el seu fill havia menjat massa llaminadures i havia passat una mala nit.
No subestimis la capacitat de raonament dels nens
- Sovint subestimem la capacitat de raonament dels nens només perquè les seves respostes no coincideixen amb les nostres expectatives.
- Les discrepàncies entre el que esperem i el que obtenim no significa necessàriament que els nens no puguin raonar.
Com ensenyar als nens
Resum de la secció: En aquesta secció, l'autor comparteix algunes anècdotes sobre com ha après a ensenyar als nens des d'una perspectiva diferent.
La làmina del plàtan
- L'autor volia ensenyar als nens la diferència entre l'objecte real i la seva representació.
- Quan els nens van veure la làmina del plàtan, van pensar que era un plàtan real i es van sorprendre quan l'autor els va dir que el menjessin.
Imaginar respostes
- L'autor ha après a imaginar respostes que mai hagués pogut sospitar per poder ensenyar des del cervell dels qui aprenen.
- Els nens poden tenir una opinió pròpia i caràcter, cosa que també s'ha de tenir en compte alhora d'ensenyar.
Conclusió
Resum de la secció: En aquesta secció, l'autor fa una reflexió final sobre el seu aprenentatge a través dels nens.
La importància d'escoltar als nens
- L'autor destaca la importància d'escoltar als nens i entendre les seves perspectives per poder ensenyar millor.
- A través de les anècdotes compartides, l'autor ha après a no subestimar la capacitat de raonament dels nens i a imaginar respostes per poder connectar amb ells.
Exemple de problema
Resum de la secció: En aquesta secció, el ponent explica com va aprendre a ensenyar des del cervell del que aprèn. Va adaptar la seva mirada a la mirada infantil i va aprendre a escoltar.
Aprendre a ensenyar
- El ponent va aprendre a ensenyar des del cervell del que aprèn.
- Va adaptar la seva mirada a la mirada infantil.
- Va posicionar-se entre les cortines i entre la pissarra per demostrar als nens on estava.
- El ponent va aprendre a escoltar preguntant-se per què els nens diuen el que diuen i per què fan el que fan.
La importància d'escoltar
Resum de la secció: En aquesta secció, el ponent destaca l'importància d'escoltar i comptar amb l'altre en l'aprenentatge.
Escoltar és comptar amb l'altre
- El ponent destaca que tot investigador ha d'escoltar i comptar amb l'altre.
- El ponent demostra als nens on està col·locant objectes diferents al voltant seu perquè els nens puguin veure on està ell.
- El ponent destaca que els seus silencis són els que conquisten la veu dels nens.
La capacitat d'aprenentatge de la ment humana
Resum de la secció: En aquesta secció, el ponent destaca que no hi ha mètode d'ensenyament superior a la capacitat d'aprenentatge de la ment humana.
Capacitat d'aprenentatge
- El ponent destaca que no hi ha mètode d'ensenyament superior a la capacitat d'aprenentatge de la ment humana.
- Quan el seu mètode falla, el ponent modifica el mètode per adaptar-se al nen.
Conclusió
Resum de la secció: En aquesta secció, el ponent conclou que els nens li han ensenyat tot i continuen ensenyant-li.
Conclusió
- El ponent conclou que els nens li han ensenyat tot i continuen ensenyant-li.